Avui a Seminari hem reflexionat sobre aquesta nova llei. Ens hem organitzat per grups per decidir els "pros" i els "contres" d'aquesta nova llei.
Afirmem, que beneficia aquelles noies que pertanyen a famílies que per qüestions de religió, política, cultura, ètnia... no les deixarien mai avortar, és a dir, no podrien decidir i és injust que es facin responsable d'una criatura si no es veuen capaces d'educar-la.
Per una altra banda, si ens posem a la pell dels pares, aquells pares que sí que estarien disposats a ajudar a les seves filles, és injust. Ells podrien aportar consells i sobretot acompanyar a la noia, la seva filla en aquest terrible camí.
L'ideal, seria que les infraestructures, el personal de l'hospital...estigués ben preparat i equipat per rebre aquestes adolescents, pràcticament immadures encara. Hi hauria d'haver-hi psicòlegs que afavorossin la comunicació entre pares i fills per tal de potenciar la confiança i el diàleg.
Després de llegir la llei de l'avort que ens informa que una nena pot avortar sola, sense el consentiment dels pares, creieu que és adient? creieu també si és adient que una nena de 16 anys es pugui casar sense el permís dels pares?, en canvi, que necessiti el permís d'ells per fer-se una operació estètica abans dels 18 anys? o que no pugui conduir abans dels 18 anys?
Quàntes paradoxes, reflexionem-hi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada